La deformació de les molècules de cautxú no es pot completar de forma instantània, perquè l'atracció entre molècules ha de ser superada per l'energia vibratòria dels àtoms. Si es redueix la temperatura, aquestes vibracions es tornen menys actives i no poden provocar la destrucció ràpida de l'atracció intermolecular, de manera que la deformació és lenta. A temperatures molt baixes, l'energia de vibració és insuficient per superar l'atracció i el cautxú es converteix en un sòlid dur. Si la temperatura és fixa i la velocitat de deformació augmenta, es pot produir el mateix efecte que la reducció de la temperatura. A taxes de deformació molt altes, les molècules de cautxú no tenen temps de reorganitzar-se i comportar-se com a sòlids durs. Les cadenes moleculars dels materials de cautxú es destruiran lentament sota l'acció de l'estrès, donant lloc a "fluència", és a dir, la deformació augmenta gradualment. Quan s'elimina la força de deformació, aquesta fluència forma una petita deformació irreversible anomenada "deformació permanent".
